OBRA

‘La nena volia pasturar ovelles i va acabar pasturant ella’ És una acció que explica un procés. El d’apagar el foc intern. Parla del món en el que vivim i el món que hem deixat una mica de costat tot i ser ‘casa nostra’ :la natura. Sobre els tipus d’hàbits ‘tòxics’ que tenim com a societat que recula en benestar intern. L’acció s’executa en un turó de Montcada, pel qual passa sovint un ramat d’ovelles. La nena fa seure a totes les seves companyes de classe al lloc on va veure per primera vegada el ramat i les convida a una infusió. Una infusió que ha preparat amb les plantes que va recollir un dia que va haver de fer la feina de pastora, ja que s’havia fet amiga del pastor i de les ovelles. Així que encantada de la vida va anar a recollir plantes per evitar el foc (ella ja estava bastant cansada del món gris en el que viu també). Al veure que el que recol·lecta són plantes amb poders sanadors, decideix compar tir-les, juntament amb tot el que havia après amb les ovelles aquells dies, amb les seves companyes perquè recordin que és important tenir cura d’elles mateixes i controlar la flama que ens crema per dins abans de que el foc sigui incontrolable. Un conte que ens convida a TROBAR LA CALMA. Jugant amb la idea de si aquella nena va existir o no i permetre’ns entrar en la fantasia, exposo unes fotografies en la pàgina següent. Potser la nena va anar a pasturar ovelles, però va compartir la infusió amb algú després? La realitat que vivim és la que volem viure. Les fotografies d’aquesta pàgina són el diari de la nena cansada del món, cansada d’on viu i en una búsqueda constant de cambiar la seva realitat. L’obra ‘caramelos’ de Felix Gonzalez Torres m’ha inspirat a l’hora de fer aquesta acció. Doncs la seva obra no té sentit fins que les persones no agafen els caramels de la pila. Fins que les persones no s’enriqueixen d’allò pel que ha estat treballant